Considerat l’últim músic sense solfa del país, en Pere Sala (1917-1993) va ser-ne el més virtuós i representatiu. Amb el seu instrument a coll i anant a peu per pobles, ermites o masies, era un dels músics animadors de festes majors, festes petites, rosers, aplecs, casaments i, fins i tot, matances del porc.
Després de diverses col·laboracions amb les escoles i instituts de Cassà de la Selva, l’any 2021 el Càntut fa un pas més per esdevenir un projecte de poble i engega la producció Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons.
Curs de dinamització de cantades i potenciació del patrimoni tradicional i popular en l'educació, amb repertori del Càntut i coorganitzat amb l'AEMCAT (Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya).
Inspirades en el cançoner en línia del Càntut, Paula Grande i Anna Ferrer presenten Vega, un disc que visibilitza i dóna veu a les mares, filles, nenes i joves de generacions passades. Acompanyades per Vic Moliner, Paula Vegas i Juan Rodríguez Berbín, les dues artistes han creat aquest treball discogràfic amb deu cançons que fan viure els textos i les històries de les dones d’abans, però amb peces ballables i actuals que enllacen tradició i modernitat.
Antigament, cantar formava part de la vida diària de la majoria de gent. Es cantava treballant el camp, a les festes durant l'any, a la vora del foc, netejant i fent endreça de casa, bressolant els més petits... el cant era habitual i de tothom.
Els hostals i les tavernes havien estat uns espais exclusius per cantar: al voltant del vi o d'un bon àpat, grups d'homes entonaven cançons satíriques, polítiques, obscenes i provocatives amb l'objectiu de divertir-se o d'ofegar les penes en companyia.
“En Non-non, el follet de la son, volta per tot arreu buscant i recollint cançons de bressol pels més petitons. Així, quan escolten que les canta la mama, el papa o qui més els estima, els torna la son, que a vegades marxa a fer un tomb.”
Antigament, cantar formava part de la vida diària de la majoria de gent. Es cantava treballant el camp, a les festes durant l'any, a la vora del foc, netejant i fent endreça de casa, bressolant els més petits... el cant era habitual i de tothom.
Els hostals i les tavernes havien estat uns espais exclusius per cantar: al voltant del vi o d'un bon àpat, grups d'homes entonaven cançons satíriques, polítiques, obscenes i provocatives amb l'objectiu de divertir-se o d'ofegar les penes en companyia.
Curs de percussió corporal amb repertori del Càntut a càrrec de Santi Serratosa, coorganitzat amb l'AEMCAT (Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya). Percussió corporal amb cançons de tradició oral. Aquesta és la base del curs que ofereix Santi Serratosa, bateria de Gossos i Astrio, entre d’altres, i creador del Mètode SSM. Aquesta proposta neix amb la intenció de crear una sèrie de material didàctic partint de cançons populars i tradicionals aplegades al cançoner cantut.cat, i del treball de la percussió corporal.
La trompetista i cantant de jazz Alba Careta i el cantautor i productor Henrio s’uneixen en el tercer treball discogràfic de la col·lecció del Càntut. Cançons de tradició oral, seguint les passes dels seus predecessors: Vega, de Paula Grande i Anna Ferrer (Bankrobber, 2020) i Càntut, de Belda i Sanjosex (Bankrobber, 2016).